OPOSITORS/ES FRUSTRATS/DES I MENYSTINGUTS/ES

Il·lustració Yin Sam Oeun
Un dels conceptes que més ha sonat aquest principi de curs, per part del Departaquest d’Educació, és el de la importància de fer un bon acompanyament emocional als nostres alumnes. És un tema que em fascina, m’encanta, pel quan m’he format i del qual em queda molt per seguir aprenent.

Però aquest curs, després de quinzè anys a la borsa del departament, jo també sóc opositora (3r intent). I no sé si perquè les meves dosis de frustració estan pels núvols o perquè el meu inconscient només busca excuses per no estudiar, m’he despertat amb la necessitat de compartir les meves reflexions sobre com, des del meu punt de vista, el Departament d’Educació està acompanyant emocionalment als candidats que aspiren a una plaça de funcionari.

Fa uns mesos vaig escriure un post titulat BASES: L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I ELS PRIMERS DIES D’UN CURS DIFERENT https://viuregestionantemocions.com/2020/08/06/bases-leducacio-emocional-i-els-primers-dies-dun-curs-diferent/
Alguns dels conceptes claus que sortien són:
– La REFLEXIÓ
– L’ ACOLLIDA
– L’ACOMPANYAMENT
– La COHESIÓ DE GRUP
– I la CONTINUÏTAT

Us sembla si fem una extrapolació d’aquests conceptes i mirem com el departament els està duent a terme en relació a les 16.000 persones que estan enmig del procés d’oposicions?

Abans deixeu-me reconèixer que la situació és complexa i nova… Cert. Però també ho és per la majoria de nosaltres que estem a les aules cada dia, donant el millor de cadascú i que ens està tocant aprendre i reinventar-nos en mil facetes. Perquè altra cosa no però un col·lectiu resilient sí que ho som.

També deixem-me dir que aquest text en cap cas va dirigit als tribunals. Entenc que ells són una peça més de l’engranatge i també estan patint les conseqüències de la situació actual. Si per mala sort cau en mans d’un representant del meu tribunal, siusplau no m’ho tingueu negativament en compte.

Així doncs, com sento JO que està acompanyant emocionalment el Departament d’Educació als opositors:

En referència a la REFLEXIÓ: segur que n’hi ha hagut però ha estat encertada? Perquè plantejar que una part important de les plantilles dels centres visquin el principi de curs, i ara ja qui sap quina part del curs, convivint entre la feina intensa als centres, la situació personal i familiar de cadascú i unes oposicions en les que constantment canvien les condicions no ho demostra gaire.

Pel que fa a l’ACOLLIDA: nul·la? Nefasta? El tribunal en major o menor mesura va rebre als aspirants. Cap queixa de la meva experiència. El departament, en canvi, ens està canviant constantment el plantejament del procés. Vivim amb la incertesa més pura i constant enmig d’una pandèmia. No ens mereixem una mica més d’informació? I això ho podríem lligar amb el tercer concepte:

L’ACOMPANYAMENT o potser combindria dir el DESACOMPANYAMENT? Després d’anys d’intentar donar el millor d’un mateix frustra força veure i viure amb quina consideració t’acompanya el departament.

La COHESIÓ DE GRUP: mira, aquesta ens la podem estalviar perquè nosaltres som adults i formem part de diferents col·lectius i entorns. Dir també que donaria per un altre escrit el clima que es genera en els grups que es creen en un entorn d’oposicions.

En referència a la CONTINUÏTAT: allò que tant ressalta el departament: els instruments de seguiment i avaluació competencial… I em ve el riure… Perquè llegint això… Si hem de valorar l’impacte de tot plegat s’ha de dir que és molt negatiu i que el marge de millora és ampli, molt ampli. Podem començar per avisar amb una mica més d’antelació (set dies em sembla de vergonya. D’acord que estem en pandèmia però nosaltres no n’hem de pagar el preu…).

Si podem obrir els centres i treballar cada dia perquè no podem, amb totes les mesures de seguretat i de responsabilitat, acabar amb un procés que ja sembla més una tortura que no pas una fase d’oposició. I, si pel que sembla, la situació no ho permet, per què no fan l’esforç de posar una data llunyana i mitjanament real, tenint clares les previsions dels experts perquè poguem utilitzar de far enmig de la boira?

Per tant i sent sincers, la meva valoració envers l’acompanyament emocional que està fent el Departament d’Educació als opositors és de NO ASSOLIMENT. No es tracta que ens cuidin com pollets. Tots sabem què són unes oposicions. Però potser sí que estaria bé ser una mica més coherents amb el que es fa des del departament i el que es demana cada dia als treballadors del sector. Perquè a mi, ara mateix, la balança em surt molt descompensada…

El cert és que llegint el resultat de l’escrit es desprèn un malestar important. El compartiu? Sí, quan et poses en unes oposicions en principi ja saps a què t’exposes però en aquesta ocasió tot és tan diferent. Jo trobo a faltar una certa empatia cap a les 16.000 persones que hi ha darrera de tot això, que intentem, en la mesura del possible, ser comptents en el nostre entorn laboral i familiar i intentem demostrar les nostres competències davant d’un tribunal. Tot alhora i en temps de pandèmia. Departament d’Educació: també ho estàs intentant? Perquè des del nostre lloc no es percep…

Una abraçada enorme a tots aquests opositors resilient i frustrats, i també als membres de tribunals que s’esforcen a fer bé la seva feina. Esperem que d’aquí unes setmanes (o qui sap si mesos) tot aquest procés formi part d’un passat en forma d’anècdota que podrem explicar per molt temps…

ESTER


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s