Darrerament, la vida només fa que enviar-me senyals que tenen una relació directa amb una de les meves característiques: LA IMPACIÈNCIA. I, malgrat que en moments és molt útil perquè em manté viva, activa i proactiva, també em genera malestars diversos: frustracions, neguits, bloquejos, …
És per això que avui li dedico un espai de reflexió. Va per tu impaciència!
A mi, sovint, per començar a aprofundir en un tema em va bé intentar respondre preguntes claus com:
Què sents que diu de tu aquesta impaciència?
Hi ha quelcom a millorar?
Tens ganes de generar aquests canvis?
De les respostes que se’m generen en trec força informació i el que tinc clar és que la meva millora, que neix de la voluntat de generar canvis, em porta a buscar eines i recursos per gestionar aquest tret personal tan típic del moment social que compartim.
I a partir d’aquí, un altre dels meus súper recursos consisteix en fer llistes (oi, sister?).
Així que us enumero AMB QUÈ PUC RELAXAR AQUESTA IMPACIÈNCIA?
- Reconeixent què depèn de mi i què no!
- Ocupant-me del que depèn de mi.
- Sent conscient de les meves limitacions.
- Donant-me espai.
Frenant ritmes. En un món accelerat on massa sovint s’esperen respostes immediates hem de posar el cor en el que fem, però també el seny i la raó.
- Gaudint de les petites i grans coses del meu dia a dia (que són moltes!).
- Agraint tot el que hi ha en present.
- Escoltant, però escoltant bé, cap a dins i cap a
fora (com ens costa als impacients…) - Confiant. En mi mateixa i en la vida i els seus ritmes.
- Mirant enrere i sent conscient del camí recorregut.
- Buscant nous camins d’aprenentatge.
- Donant, en determinats moments, espai per certs acompanyaments holístics de qualitat.
- Fent exercici. Propòsit d’aquest nou curs que comença!
- Trobant moments de contacte amb la natura.
- Observant a la meva filla i aprenent dels seus ritmes.
En el fons estratègies que m’encaminen a allò que és tan fàcil de dir i tan difícil de fer (sobretot per una ment potent i impacient com la meva) que és FRENAR UNA MICA EL CAP PER CENTRAR-SE EN L’AQUÍ I L’ARA. En definitiva, molta feina per fer i ganes de seguir avançant…
Ets impacient tu?
Una abraçada
CASTELLANO:
Últimamente, la vida sólo hace que enviarme señales que tienen una relación directa con una de mis características: LA IMPACIENCIA. Y, a pesar de que en momentos es muy útil porque me mantiene viva, activa y proactiva, también me genera malestares diversos: frustraciones, tensiones, bloqueos,…
Es por ello que hoy le dedico un espacio de reflexión. ¡Va por ti impaciencia!
A mí, a menudo, para empezar a profundizar en un tema me va bien intentar responder preguntas claves como:
¿Qué sientes que dice de ti esta impaciencia?
¿Hay algo a mejorar?
¿Tienes ganas de generar estos cambios?
De las respuestas que se me generan saco bastante información y lo que tengo claro es que mi mejora, que nace de la voluntad de generar cambios, me lleva a buscar herramientas y recursos para gestionar este rasgo personal tan típico del momento social que compartimos.
Y a partir de aquí, otro de mis súper recursos consiste en hacer listas (¿verdad, sister?).
Así que os enumero ¿CON QUÉ PUEDO RELAJAR ESTA IMPACIENCIA?
- Reconociendo que depende de mí ¡y qué no!
- Ocupando me de lo que depende de mí.
- Siendo consciente de mis limitaciones.
- Dándome espacio.
- Frenando ritmos. En un mundo acelerado donde demasiado a menudo esperan respuestas inmediatas debemos poner el corazón en lo que hacemos, pero también la cordura y la razón.
- Disfrutando de las pequeñas y grandes cosas de mi día a día (que son muchas!).
- Agradeciendo todo lo que hay en presente.
- Escuchando, pero escuchando bien, hacia dentro y hacia fuera (como nos cuesta a los impacientes …)
- Confiando. En mi misma y en la vida y sus ritmos.
- Mirando atrás y siendo consciente del camino recorrido.
- Buscando nuevos caminos de aprendizaje.
- Dando, en determinados momentos, espacio para ciertos acompañamientos holísticos de calidad.
- Haciendo ejercicio. Propósito de este nuevo curso que comienza!
- Encontrando momentos de contacto con la naturaleza.
- Observando a mi hija y aprendiendo de sus ritmos.
En el fondo estrategias que me encaminan a lo que es tan fácil de decir y tan difícil de hacer (sobre todo por una mente potente e impaciente como la mía) que es FRENAR UN POCO LA CABEZA PARA CENTRARSE EN EL AQUÍ Y EL AHORA. En definitiva, mucho trabajo por hacer y ganas de seguir avanzando…
¿Eres impaciente tú?
Un abrazo
ESTER